Benet CASABLANCAS, compositor convidat

Benet Casablancas es forma musicalment a Barcelona ia Viena, on va treballar, entre d'altres, amb Friedrich Cerha i Karl-Heinz Füssl. També és llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Musicologia per la mateixa universitat. Les seves obres, distingides amb nombrosos encàrrecs i premis (Ciutat de Barcelona, ​​Musician's Accord de Nova York, Premi Nacional del Disc del Ministeri de Cultura, Composer's Arena d'Amsterdam, JJ.MM. de Barcelona, ​​Oscar Esplà, Ferràn Sors, ​​etc.) , són interpretades als principals països d'Europa, Canadà, EUA i Hispano-Amèrica per solistes, conjunts i directors de gran prestigi (London Sinfonietta, Ensemble Contemporain de Montreal, Arditti Quartet, Ensemble 13 de Baden-Baden, Birmingham Contemporary Music Group, Notabu de Düsseldorf, Tòquio Sinfonietta, Perspectives Ensemble New York, Seattle Chamber Players, Oberlin Contemporary Music Ensemble, Ensemble Modern Academie, Trio à cordes de Paris, Grup Trobades de Buenos Aires, Orquestra de Cambra Teatre Lliure, Solistes de Cadaqué Ensemble 88 Maastricht, Ensemble Insomni d'Utrecht, Leipziger Streichquartett, BBC Symphony Orchestra, London Philharmonic Orchestra, Deutsches Kammerphilarmonie Bremen, Orchestre de Chambre de Lausanne, Orxestre National de Belgique, Hermitage de Sant Petersburg, Symfoni Orkester Malmö, National Youth Symphony Orchestra of the Netherlands, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Simfòniques de Galícia, Granada, Tenerife, RTVE, , Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Filharmonia de Galícia, Barcelona 216, Plural Ensemble, Trio Arbós, Trio Kandinsky, Projecte Gerhard, Sax-Ensemble, Brouwer Trio, Grup Enigma J. Colom, J. Masó, Kristiina Junttu, M. Villalba, Sr. Fernández Magdaleno, José Enric Bagaria, Moisès Fernández, Daniel Ligorio, A. Sukarlan, Trio Kandinsky, Grup Modus Novus, J. Pons, V. Jurowski, O. Knussen, MA Schlingensiepen, V. Petrenko, T. Weiss, B. Sipus, C. Rundell, A. Ros-Marbà, E. Colomer, J.R. Alzinar, U. Pöhl, S. Mas, M. Reichert, F.P. Decker, L. Foster, Á. Gil-Ordóñez, B. Güller, E. Martínez, R. Freisitzer, F. Ollu, J.J. Olives, Rubén Gimeno, A. Terzian, S. Serrate, M. Valdivieso, A. Soriano, J.L. Temes, etc.). La seva obra 'The Dark Backward of Time', per a orquestra, va ser finalista del Prix de Composició Prince Pierre de Monaco 2007.

Des de molt aviat combina la composició amb la docència i la investigació. Assessor de diferents institucions i patró de diverses fundacions, ha publicat nombrosos articles sobre temes històrics i analítics ('The New Grove', 'Arietta', Quodlibet), així com el llibre 'L'humor a la música. Broma, paròdia i ironia' (Reichenberger, 2000). Ha estat responsable de matèries teòriques a diferents conservatoris del país, Director pedagògic de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ​​sent requerit amb freqüència com a jurat en concursos de composició i interpretació musicals europeus i desenvolupant una intensa activitat com a professor convidat a diferents centres d'àmbit internacional. Actualment manté la seva estreta col·laboració amb els 'Cursos d'Especialització Musical' de la Universitat d'Alcalá de Henares. El 2002 va assumir la direcció del Conservatori Superior de Música del Liceu, una responsabilitat que avui compagina amb la composició i la investigació.
Ha impartit masterclass a Nova York, Viena, Munic, Apeldoorn, Buenos Aires, Brussel·les, Tòquio, Malmö, Sant Petersburg, El Caire, etc.

La seva àmplia producció, presidida per la recerca d'una radical independència personal i estètica, abraça els gèneres i els formats més diversos. D'aquesta crítica ha destacat la preocupació per equilibrar rigor constructiu i força expressiva, tremp dramàtic i registre lúdic, en el marc d'un discurs en què conviuen un llenguatge harmònic progressivament lluminós, la vivesa rítmica, un refinament tímbric creixent i el virtuosisme de l'escriptura instrumental. Amb motiu del seu 50è aniversari la temporada 2006-07 li van ser dedicats sengles concerts monogràfics dedicats a la integral de la seva música per a piano, a càrrec de J. Masó i M. Villalba (Girona), posteriorment enregistrada en disc, a la música per a petites formacions i vocal (Homenatge a Benet Casablancas, Auditori Josep Carreras de Vila-seca) ia la música de cambra, pel Grup Modus Novus, sota la direcció de Santiago Serrate (Madrid i Sabadell). Actualment treballa en tots dos encàrrecs per a Arditti Quartet, el Grup Modus Novus i el Cor de Cambra del Palau, així com en una nova obra per a orquestra. Entre les reposicions recents destaquen les d'Alter Klang, Orquestra Filharmònica de Gran Canària, 2007; de la RTVE, 2007), 'New Epigrams' (Contemporary Music Ensemble Oberlin, Ohio, 2007) i 'Set Escenes de Hamlet' (BBC Symphony Orchestra, 2008).

L'any 2007 va ser distingit amb el Premi Nacional de Música que atorga la Generalitat de Catalunya, el reconeixement més gran que concedeix el govern regional en aquest terreny.

Entre els seus propers compromisos cal destacar nous encàrrecs i col·laboracions amb el Nomade Ensemble del Japó (2010), la Deutsches Kammerphilharmonie de Bremen (2011), Tòquio Sinfonietta (2011), Perpectives Ensemble New York, BCMG de Birmingham, Orquestra de Cambra de London Philharmonic Orchestra (2012).

Ha estat nomenat Compositor a Residència de l'Orquestra Simfònica i Nacional de Catalunya durant les temporades 2013-14 i 2014-2015.

Al novembre de 2013 va ser distingit amb el Premi Nacional de Música 2013 que atorga el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, per "la maduresa que ha assolit amb la seva obra, així com per la diversitat de gèneres que abasta i pel seu gran abast internacional".

Mark ANDRE, compositor convidat

Nascut a París el 1964, Mark Andre va estudiar composició, contrapunt, harmonia, anàlisi i investigació musical al Conservatoire National Supérieure de Musique de Paris (CNSMP), on entre els seus professors hi havia Claude Ballif, Gérard Grisey i Helmut Lachenmann.

L'any 1993, després d'estudiar a l'École Normale Supérieure de París (Ulm), i al Centre d'Études Supérieures de la Renaissance (Tours), es va doctorar en musicologia amb una tesi sobre “Le compossible musical de l'Ars subtilior. ” Va completar un grau avançat ('Großes Kompositionsexamen') en composició amb Helmut Lachenmann a la Musikhochschule de Stuttgart amb una beca del Ministeri d'Afers Exteriors francès.

Va tenir una beca a l'Acadèmia Schloss Solitude de Stuttgart entre 1995 i 1996 i va rebre una beca del Servei d'Intercanvi Acadèmic Alemany (DAAD) el 1996. El mateix any va rebre el Premi de Música Kranichstein per un-fini I i le lombo. et le profond de la Darmstadt Ferienkurse for New Music, on també va participar en una classe magistral amb Wolfgang Rihm. Va rebre una residència a Alemanya de la Villa Medici-hors-les-murs.

L'any 1997 Andre va estudiar música electrònica amb André Richard a l'estudi experimental de la Fundació Heinrich Strobel, SWR (Freiburg). Va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Compositors de Stuttgart per Le Trou noir univers (1992-93) per a orquestra, vocalistes i electrònica en directe. També va rebre una beca per SWR i l'Ajuntament de Baden-Baden. Des de 1997, Andre ensenya contrapunt i orquestració al Conservatoire National de Région d'Estrasburg i a la Frankfurt Musikhochschule.

El 1998 (i de nou el 2006 i el 2010) Andre va tornar a Darmstadt Ferienkurse com a tutor de compostació. Entre 1998 i 2000 va ser becari a Villa Medici, Roma i va ser becari a l'Òpera de Frankfurt. Va rebre l'Internationaler Kompositionspreis de l'Òpera de Frankfurt per …das O… (Part I de …22,13…), que va ser estrenada per Ensemble Modern amb Johannes Debus. Va ser guardonat amb la Ernst von Siemens Foundation Förderpreis l'any 2002. …22,13… (Musiktheater Passion in drei Teilen) va ser escrit per a la Biennal de Munic i Mainz City Theatre i es va estrenar a Munic, amb Georges Delnon com a director d'escena, el 20 de maig de 2004 Van seguir actuacions a Munic, Mainz i al Festival d'Automne a l'Opéra Bastille, París.

Andre va ser convidat a unir-se al programa d'artista DAAD a Berlín el 2005 i el 2006 va rebre el premi de composició Christoph i Stefan Kaske, el premi de producció Giga Hertz per a música electrònica, i va rebre el premi orquestral del Festival de Donaueschingen per …auf…III per la SWR Sinfonieorchester Baden-Baden i Friburg.

L'any 2008, Andre va rebre el Premi d'Art de Berlín Förderpreis de Música de l'Acadèmia de les Arts de Berlín. La primera representació completa del cicle ...auf... (2005-7) es va fer a Berlín l'any 2009. Concebuda com un tríptic de tres peces, formant un tot unificat, cada peça també té la intenció de ser capaç d'estar sola en la interpretació. . El 2009, Andre també va ser nomenat membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín i nomenat professor de composició a la Musikhochschule de Dresden.

A més d'actuar com a tutor de composició a la Darmstadt Ferienkurse l'any 2010, Andre també va ser tutor al Festival de l'Acadèmia Europea de Música d'Aix en Provence i compositor resident i tutor al 21è Festival Internacional de Música de Takefu. Des del 2010 és membre de l'Acadèmia Saxona de les Arts.

El Ministeri de Cultura francès va nomenar Andre 'chevalier des arts et des lettres' l'any 2011 i l'any següent va ser membre del Wissenschaftskolleg de Berlín i compositor resident a la Mozartwoche de Salzburg. També va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera. El mateix any va rebre el premi de composició de la Fundació Gerhart i Renate Baum.

Mark Andre ha escrit obres per encàrrec de l'Ensemble Modern, ensemble recherche, Trio Accanto, Klangforum Wien, KNM Berlin, Les Percussions de Strasbourg, Ensemble Alternance, EIC i altres. Actualment viu a Berlín.

BARCELONA MODERN ENSEMBLE, ensemble resident

Fundat l’any 2004 i totalment renovat des que el 2013 el compositor Demian Luna assumeix la seva direcció artística.

La tasca d'aquests darrers anys es basa principalment en la música contemporània, actual i de nova creació, i en la interpretació i consegüent divulgació dels joves valors emergents de la música contemporània espanyola i mundial, així com dels compositors ja consagrats: Pierre Boulez, Helmut Lachenmann, Martin Matalon, Hèctor Parra, Raphaël Cendo, Kaija Saariaho, José Manuel López López, Jonathan Harvey, Benet Casablancas, Philippe Hurel, Alberto Posadas, Ramón Lazkano, Cristóbal Halfter, Gabriel Erkoreka, Luis De Pablo, etc.

Des del 2014 és l'ensemble resident del Curs Internacional de Composició Barcelona Modern, treballant l'obra dels compositors convidats Martin Matalon (2014/15), Hèctor Parra (2015/16), Raphaël Cendo (2016/17), José Manuel López López (2017/18), Philippe Hurel (2018/19), Alberto Posadas (2019/20), Francesco Filidei / Oscar Bianchi (2020/21) i estrenant 15 obres de joves compositors cada any, entre ells: Diego Jiménez Tamame, Frédéric Le Bel, Ariadna Alsina, Jeremías Iturra, Demian Rudel Rey, Pablo Andoni Gómez Olabarría, etc.

L'ensemble ha actuat en prestigioses sales i festivals, entre els quals destaquen: cicle Sampler Sèries de l'Auditori de Barcelona, el Festival de Primavera de Tarragona, Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Palau Robert de Barcelona, Auditori 400 MNCARS de Madrid, Auditori de Catalunya Caixa a la Pedrera, Sala Mompou (SGAE/Barcelona), Festival Spanien Modern 2009 i 2011 de Viena, Arnold Schönberg Center, Institut d'Estudis Nord-americans de Barcelona, Fundació Joan Miró de Barcelona, Institut Cervantes de Bremen, Festival Aujord'hui Musiques de Perpinyà, Teatre Nacional de Catalunya, Museu de la Universitat de Navarra, Institut Français-Barcelona, Fundació Phonos, Mostra Sonora de Sueca, Festival ME_MMIX de Mallorca, Festival Turbulences Sonores de Montpeller, etc.

Format per instrumentistes d'elit especialitzats en repertori contemporani, l'ensemble evoluciona i avança a pas ferm, sent ja un referent de la música actual del país.